viernes, 5 de junio de 2009

III- Arqueria General

III.I- Caça amb Arc

Principis generals de la caça amb arc:
• Orientació: romandre permanentment orientat, amb el coneixement exacte de la nostre posició sobre el terreny (sabent utilitzar una brúixola i un plànol topogràfic de la zona a la que estem).
Plànol topogràfic:
Per a un caçador el plànol pot semblar-li un tros de paper ple de colorins i línies, però per a un caçador ja iniciat, no obstant, resultarà una font important de coneixement, doncs només observant-lo podrà conèixer el terreny.
Hi ha quatre zones de caça al nostre país:
• Les finques privades de casa: Allà es caçarà sempre amb un guarda de propietat, amb la qual no et podràs perdre i no es necessari un plànol.
• Les reserves nacionals de caça: Es caça sempre amb la companyia d’un guarda/guia. (No estaria malament portar-se un plànol topogràfic de la zona i una brúixola).
• Les zones lliures: Actualment desconeixem si en queda cap. de tota manera, si ni ha, serà tan pertita que si ens ajupim per cordar-nos les sabates hi seriem fora de la zona.
• Els vedats de caça: on el caçador arquer, desprès d’haver pagat la seva quota podrà caminar lliurement per la zona i caçar sol o amb companyia, les diverses espècies que la normativa de veda de la comunitat autònoma corresponent autoritzi i el règim cinegètic específic que el vedat permeti.

Taula d’exemples pràctics:

Escala numèrica Mes. En plànol Mes. Terreny real Observacions
1:5000 1cm 50m Molt detallat
1:50000 1cm 500m Detallat
1: 400000 1cm 400m Poc detallat
1:1000000 1cm 10000m Detall inexistent
Reconeixement de les àrees d’activitat:
• Les petjades: normalment els camins molt concurrents són ben marcats de molt tipus de petjades diferents. El millor que es pot fer per buscar petjades és anar després d’un dia plujós i així podrem detectar petjades fresques.

Tipus de desplaçament
• El pas: L’eix de marxa és la direcció on va l’animal. En aquest cas la distància d’avançament (separació entre les petjades successives d’un mateix peu) serà d’uns quaranta cm aproximadament pels exemplars adults i l’amplada de pas (distància existent entre les petjades esquerres i dretes) dependrà directament del cos que tingui la bèstia; la marxa de pas es caracteritza per una distància d’avançament curta i una gran amplada de pas, la impressió de les petjades quedarà desplaçada cap a fora, formant un angle amb l’eix de marxa.
• El trot: les impressions de les petjades posteriors del animal quedaran justament per davant de les petjades deixades pels peus anteriors. La distància d’avançament sol ser sensiblement superior a la realitzada durant el pas, i l’amplada de pas es reduirà notablement.
• El galop: les petjades posteriors apareixeran separades de les anteriors i les impressions dels peus drets i esquerres quedaran pràcticament sobre l’eix de marxa (per el que l’amplada de pas serà mínima). La distància d’avançament és pràcticament el doble que la realitzada durant el pas. D’altra banda, les impressions deixades per les petjades en el galop seran molt profundes degut a la pressió que fan les potes sobre el sòl quan l’animal es desplaça a gran velocitat.
• El salt: Les petjades estan situades en línea, els peus drets i esquerres sobre l’eix de marxa i la distància d’avançament dependrà de la força que agafi l’animal.

III.II.La Competició Moderna
El Tir amb arc d'alta competició consisteix a disparar fletxes a objectius col•locats a una o diverses distàncies. Aquest és el tipus de competició més conegut en el Món. Una forma particularment popular a Europa i a Amèrica és el Tir amb arc en camp, disparant a objectius generalment col•locats a diverses distàncies en suports de fusta. També hi ha altres tipus menys coneguts, uns altres ja històrics i altres més nous. El tir amb arc de competició és un esport de precisió que alberga tant la ment com el cos. Tingui en compte que les regles en les competicions varien en cada organització. Les regles de la FITA són considerades en la majoria de les vegades però altres organitzacions no afiliades a la FITA existeixen, amb les seves diferents normes.
Tir amb arc amb diana
El tir amb arc amb dianes modern de competició és, sovint, dirigit per la Federació Internacional de Tir amb Arc, abreujat FITA (Féderation Internationale de Tir à l'Arc). Les normes olímpiques deriven d'aquesta federació. Els blancs en les competicions de tir amb arc poden estar en interiors o exteriors. Les distàncies interiors són de 18 i 25 m. Les exteriors varien des de 30 a 90 m. La competició es divideix en finals de 3 i 6 fletxes. Després de cada final, els competidors van caminant fins al esterón on està el blanc per a puntuar i recollir les fletxes. Els arquers tenen un temps limitat per a disparar les seves fletxes.
Les dianes es marquen amb 10 anells concèntrics que s'han de puntuar del 1 al 10, sent el centre el 10. A més, en el centre hi ha un petit cercle, cridat de vegades X. En exteriors, serveix per a desempatar puntuant el major nombre de X. Els arquers puntuen cada final sumant els punts de cada fletxa. Les quals estiguin tocant una línia es puntuen amb la puntuació major. Les diferents rondes i distàncies usen diferents dianes. Aquestes varien des de 40 cm (18 m, en interiors) a 122 cm (70 i 90 m, en exteriors, per a FITA, usades en competicions olímpiques) Tir amb arc de camp Article principal: Tir amb arc de camp El tir amb arc de camp és aquell en el qual es dispara a objectius de distàncies vàries, sovint en terra basta. Els tres tipus de competició més usuals que hi ha (en la NFAA) són camp, caça i animal. Una ronda consisteix en 28 objectius en 2 unitats de 14. Els recorreguts de camp són en distàncies parells de fins a 80 iardes (les més curtes són amidades en peus) usant objectius amb una diana negra (5 punts), un centre blanc (4) anell blanc i espai negre (3) Els recorreguts de caça usen distàncies irregulars de fins a 70 iardes i, encara que la puntuació és idèntica a la dels recorreguts de camp, l'objectiu té la superfície completament negra amb una diana blanca. Les distàncies per a nens i joves són més properes, no més de 30 i 50 iardes respectivament. Els recorreguts amb animals usen objectius amb les figures animals en 2D a distàncies desiguals, recordant els recorreguts de caça. Les regles i puntuació tenen diferències significatives. El arquer comença en la primera posició de l'objectiu i llença la seva primera fletxa. Si encerta, no ha de disparar més. Si és al contrari, avançarà a la posició segona i dispararà altra fletxa. En cas que no encertés aquesta segona oportunitat, continuaria fins a la tercera posició i llançaria una tercera fletxa. Les àrees de puntuació són vitals (20, 16 o 12 punts) i no vitals (18, 14 o 10) El qual sigui major o menor puntuació dependrà de si és la 1ª, 2ª o 3ª fletxa. Cal recordeu que els nens i els joves disparen en distàncies reduïdes. Un dels objectius del tir amb arc en camp és millorar la tècnica i habilitats requerides per a la caça amb arc en un entorn més real però sense la dificultat d'esbrinar les distàncies. Com amb el golf, la fatiga pot ser un tema a tenir en compte ja que els terrenys són irregulars. Altres competicions modernes Les següents competicions estan llistades en la web de la FITA. Aquests campionats no són tan populars com els comentats dalt, però es competeix a nivell internacional. Tir amb arc 3D El tir amb arc sobre dianes 3D (o de recorregut de bosc) és, potser, la modalitat més apassionant d'aquest esport. Consisteix en circuits muntats amb aquestes dianes sobre les quals cal impactar un nombre de fletxes determinat pels diferents reglaments que existeixen a nivell mundial. Les dianes tenen unes zones de puntuació que també varien segons aquests reglaments. En Espanya es llencen dues fletxes i cadascuna té un valor segons on impacti. No té gens que veure amb el tir de precisió o el tir de camp, sent molt més interessant que aquestes altres dues disciplines.
Clout Archery (G.N.A.S. rules in the United Kingdom) o Tir a l'arc del cop (regles de G.N.A.S. en el Regne Unit)
Similar al tir a l'arc de la blanc, tret que el arquer intenta caure fletxes en la gamma llarga (180 iardes/165 m per als homes i 140 iardes/128 m per a les dones; hi ha distàncies més curtes per als joves depenent d'edat) en un grup de zones que anoten circulars concèntriques en el de terra envoltant una bandera del marcador. La bandera és 12 polzades (30 cm) ajusta i es fixa a un palillo. La bandera ha d'estar tan prop a la terra com és practicable. Llançament ' dels Arquers disparen el final de sis fletxes llavors, quan està donada el senyal de fer, el arquer procedeix a l'àrea de blanc. Un cop rodó consisteix en generalment 36 fletxes. Els tornejos de cop són generalment ' Clout' doble; rodó (36 fletxes llençades dues vegades). Poden ser llençades en una adreça (unidireccional) o ambdues adreces (de dues vies). Tots els tipus de l'arc poden competir (els arcs, recorbats, longbow i compost). ? El puntaje. Una corda amb un llaç en l'extrem es col•loca sobre el palillo de la bandera. Aquesta corda es divideix en les zones que anoten de la blanc: Or (5 punts), vermell (4 punts), blau (3 punts), negre (2 punts) i blanc (1 punt). La corda és recorreguda al voltant de l'àrea i de les fletxes de blanc que baixen dintre d'una zona que anota particular es retiren i, en la terminació del cercle complet, es presenten en la corda en els colors corresponents. El marcador assenyalat llavors diria en veu alta els noms dels arquers i els arquers (alternadament) diuen en veu alta els seus comptes com agafen les seves fletxes. Els comptes s'han de cridar en ordre decreixent com amb tir a l'arc de la blanc.
Flight Archery o El tir amb arc del vol
El tir a l'arc del vol pot ocórrer solament on l'espai permet generalment en un àrea protegida tal com un aeròdrom, conforme a l'aprovació i a l'accés, ja que els arquers competeixen llençant per a les distàncies màximes. El llançament dels Arquers del vol en diverses classes i els pesos i llencen sis fletxes en cada " End" i llavors busqui per a tots que marquen el qual s'ha llençat el paral•lel més futur a la línia de dada llavors que marcava aquest més lluny amb un marcador identificable, les fletxes pot llavors ser extreure de les seves plataformes d'aterratge. Els arcs alternatius es poden llençar en finals subsegüents i també marcat com dalt amb els seus tipus i pesos de l'arc. Solament quatre extrems són generalment en un llançament. En l'extrem del llançament, els arquers defensen o s'asseuen les seves fletxes més futures mentre que els jutges i la seva mesura dels ajudants les distàncies ells eren tir. Hi ha moltes classes de l'arc i els pesos que un pot llençar endins. El arquer que llença més lluny de la seva classe és el guanyador.

Ski archery o Tir a l'arc de l'esquí
Un esdeveniment molt similar a l'esport de biathlon tret que un arc recorbat s'utilitzi en lloc d'un arma. Els atletes esquien al voltant d'una pista a camp través i hi ha dues postures en les quals l'atleta ha de llençar les blancs: arrodillamiento i col•locació. Durant la competició els esquís no s'han de llevar en qualsevol moment. L'atleta pot deslligar l'esquí quan el shooting en la posició de arrodillamiento però ha de guardar el peu en contacte amb l'esquí. La distància del shooting és 18 metres i les blancs 16 cm en diàmetre. En certs esdeveniments, per a cada blanc faltada, l'atleta ha d'esquiar un llaç de la pena. El llaç té 150 metres de llarg.
Modalitats de bosc
Existeix una modalitat molt estesa però poc coneguda pel públic general, és la modalitat de bosc. Es practica a l'aire lliure, en boscos, i es dispara contra dianes que representen animals que poden tenir el format de 2D (fotos) o de 3D (dianes de grandària real en 3 dimensions que representen els animals). Tant en 3D com en 2D, les distàncies de tir són desconegudes. La varietat de possibles tirs és molt alta comparada amb l'olímpic (que sempre és des d'una distància coneguda i en plànol): aquí influeix el terreny amb els seus desnivells, la climatologia (calor, fred, vent, reflexos de la llum o fins i tot pluja), el tipus de bosc (molt dens, molt obert...).
Competicions Tradicionals
Les següents no estan llistades en la web de la FITA però són competicions amb una llarga tradició en els seus respectius països.
Beursault
Uneixi molt tradicional competició del nord de França i Bèlgica. Els equips disparen alternativament a dos objectius uneixo davant a un altre, a 50 m. Una formació perpendicular de murs de fusta assegura un camí paral•lel a la zona d'abast. Després de cada ronda, els arquer prenen el seu propi arc i disparen directament al costat contrari (estant a la direcció contrària del vent). Un dispara sempre la mateixa fletxa, suposant aquesta com la millor feta, així com ocorregués en els temps medievals, sent molt difícil tenir una fletxa amb una qualitat constant. La ronda amb els objectius blanc i negre imiten la corpulència d'un soldat: el seu diàmetre és a l'amplària de l'esquena i el centre a la grandària del cor.
Popinjay (o Papingo)
La forma deriva de disparar a les aus en les agulles de les esglésies. Popinjay és popular a Bèlgica, però poc conegut en qualsevol altre lloc. Els arquers se situen dintre d'uns 12 peus (37 dm). A uns 27 peus (8 m) es troba el masteler i cal disparar pràcticament de manera vertical amb fletxes desafillades (fletxes amb puntes de goma en comptes d'una xapa) amb l'objectiu de donar al major nombre de 'ocells' de fusta. Aquests ocells han de ser un Gall, quatre gallines i un mínim de 24 pollets. El gall dóna 5 punts quan és derrocat del seu pal, la gallina 3 i el pollets 1 . El Papingo se celebra també en l'estiu a Escòcia per l'Antiga Societat dels Arquers Kilwinning. Els arquers disparen a un ocell de fusta suspès de l'agulla de l'abadia de Kilwinning. Aquí solament hi ha un ocell com diana i els arquers tenen el seu torn fins que algun amb el seu longbow derroqui l'ocell de fusta.
Blancs 'Roving'
La més antiga competició de tir amb arc, practicada per Henry III. En aquest joc els arquers han de disparar a un blanc, després des d'aquest a un altre i així successivament. El blanc consisteix d'un pal o bandera al que cal apuntar. Donar a un llaç o a una corda és com es qualifiquen les fletxes. En el Blanc de Finsbury el sistema de puntuació és de 20 per donar al blanc, 12 per dintre dels 3 peus, 7 dintre dels 6 peus, i 3 pels 9 peus.
Tir al pal
Una prova anglesa tradicional. Els arquers, en torns, llencen a un pal de fusta, la 'vara', que generalment és de 6 peus d'alt per 3 d'ample. Els punts es donen per donar al pal. Degut al fet que el blanc és un pal vertical, aquest joc permet majors errors d'altura, encara que els punts no es donen per fletxes que hagin caigut properes a l'objectiu. Per tant, la precisió del arquer es torna més important.
LES REGLES:
Les persones amb discapacitat física competeixen en tir amb arc en les modalitats de cadira de rodes i dempeus, tant en categoria masculina com femenina. Aquest esport permet desenvolupar l'agudesa, la concentració, la força i la precisió, entre altres habilitats. Molts arquers amb discapacitat física estan arribant a arribar a nivells competitius molt alts. Hem vist i escoltat parlar en alguna ocasió del tir amb arc per a discapacitats físics. Hem vist arquers competint en cadira de rodes, uns altres llençant dempeus, altres asseguts en cadires normals i altres en tamborets i segur que alguna vegada s'han preguntat Com és possible això? Com és possible competir amb aquestes diferències funcionals tan importants? Doncs si és possible. Tir amb arc per a discapacitats físics i les seves regles solament vull aclarir aquests temes, com és el sistema de competició per a discapacitats, les seves categories, classificació i handicap. Les discapacitats funcionals existeixen de diferents tipus i influeixen de manera distinta en la capacitat d'una persona per a agafar per primera vegada un arc i llançar una fletxa d'una forma més o menys correcta. El Comitè Paralímpic Internacional (IPC) va establir uns criteris d'agrupament per a anivellar les oportunitats competitives de cada grup de disfunció, així s'estableixen diferents Disciplines i Divisions, semblants al sistema de classificació FITA, i diferents Classes, exclusives de l'IPC. Com és lògic només arquers de la mateixa Disciplina, Divisió i competir entre si.
1)Disciplines:
- Tir amb Arc sobre Diana a l'aire lliure - Tir amb Arc sobre Diana en Sala - Tir de Camp (experimental) - El Sky-Arc (experimental)
2)Divisions:
Per a Tir amb Arc sobre Diana a l'aire lliure: Divisió Recorbat, amb equip com s'especifica en l'article 7.3.1 del Reglament de la FITA. Divisió Compost, amb equip com s'especifica en l'article 7.3.3 del Reglament de la FITA. Per a Tir amb Arc sobre Diana en Sala: Divisió Recorbat, amb equip com s'especifica en l'article 8.3.1 del Reglament de la FITA. Divisió Compost amb equip com s'especifica en l'article 8.3.2 del Reglament de la FITA. Per a Tir de Camp: Divisió d'Arc Nu, amb equip com s'especifica en l'article 9.3.3 del Reglament de la FITA (veure també articles 9.3.4 i 9.3.5). Divisió Recorbat amb equip com s'especifica en l'article 9.3.1 del Reglament de la FITA (veure també article 9.3.4). Divisió Compost, amb equip com s'especifica en l'article 9.3.2 del Reglament de la FITA (veure també article 9.3.4). Per al Sky-Arc: Divisió OPEN amb equip com s'especifica en l'article 10.5 del Reglament de la FITA. Classes: Classificacions de Tir amb Arc Resumint: ARW1: Tetraplegia en cadira de roda o semblant. ARW1-C: Extensió del ARC1 anterior amb discapacitats superiors. ARW2: Paraplegia en cadira de rodes o semblant.
ARST: Arquers dempeus o que disparen des d'una cadira (cadira normal) ARTS-C: Arqueros dempeus amb discapacitats severes en les extremitats. Per a qui vulgui tenir una ampliació de l'abast de les classes exposo a continuació els criteris extrets del Reglament de l'IPC per a Tir amb Arc. Poden veure el Reglament complet en les seccions ?Reglaments? i ?Documentació? d'aquesta Web o prement en l'enllaç d'ampliar informació d'aquest article. ARW1 Definit com arquer amb tetraplegia en cadira de rodes, o discapacitat comparable. Perfil Pràctic: Limitacions en el rang funcional de moviments dels braços, forces o control, I a més: Tronc: control i /o equilibri pobre/dolent o inexistent, estàtic i amb l'arc apuntant a la diana. I/o Extremitats Inferiors: considerades no funcionals a causa de amputacions, limitació en el rang de moviment, força i/o control (gairebé no funcional per al desplaçament en distàncies llargues). Perfil de la Discapacitat: Tetraplegia, Quadriplegia, triplegia o diplegia severa amb limitació en el control de les extremitats superiors o espasticitat en extremitat superior (escala de grau de espasticitat per a to muscular 2-4) (gairebé limitació per a tibar pes a causa de la funcionalitat del muscle i del colze del braç de corda, o limitació de la funcionalitat d'ambdues mans, sense considerar el canell). Doble amputacions per sota del genoll associat amb articulació del maluc o doble amputacions per sobre del genoll amb monyons curts (per ex. pròxim a/1 3) associat amb amputacions en ambdós braços o limitacions en el rang funcional de moviment, força o control. Discapacitat mínima en cada braç: 5 punts associats amb minusvalidesa mínima de 15 punts en el tronc, o de 35 punts en les extremitats inferiors, o de 8 punts en el tronc i 20 en les extremitats inferiors. ARW1-C Dintre dels arquers ARW1 aquells amb una major discapacitat podrien ser assignats a una subclasse ARW1-C que pogués competir en sèries facilitades. Discapacitat mínima en cada braç: 20 punts associada amb discapacitat mínima de 15 punts en el tronc, o de 35 punts en les extremitats inferiors, o de 8 punts en el tronc i 20 en les extremitats inferiors. ARW2 Definit com arquer paraplègic en cadira de rodes, o discapacitat comparable. Perfil Pràctic: Sense limitacions en el rang funcional de moviment dels braços, força o control. Tronc: des d'un control bo a molt pobre o inexistent i equilibri, estàtic i amb l'arc apuntant a la diana. Extremitats Inferiors: considerat no funcional a causa de amputacions, limitació en el rang de moviment, força i/o control (gairebé no funcional per a desplaçament durant llargues distàncies). Perfil de Discapacitat Paraplegia, diplegia severa sense limitació en el control de les extremitats superiors i moderat desordre en l'equilibri del tronc. Espasticitat moderada en les extremitats inferiors (escala en el grau de espasticitat: 3). Doble amputacions per sota del genoll.
ARST
Definida com arquers dempeus o que disparen des d'una cadira Perfil Pràctic: Extremitats Inferiors funcionals per a desplaçament durant distàncies llargues. Ha d'arribar a una discapacitat mínima en l'avaluació funcional. Discapacitat mínima de 10 punts en una cama o 15 punts en dos les cames o 25 punts en el total o una diferència de 7 cm longitud en les extremitats inferiors.
ARST-C
Dintre de la ARST els arquers amb discapacitat severa en les extremitats superiors poden ser assignats a una subclasse ARST-C permesa per a competir en sèries facilitades. Discapacitat mínima en cada braç: 20 punts o 40 punts en el braç d'entenimentada Competicions Oficials Són Competicions Oficials de l'IPC: Competicions per a Títols Paralímpics (Torneig de Tir amb Arc Paralímpic); Competicions per a Títols del Món (Campionats Mundials). Les Competicions Aprovades són les competicions de multidiscapacitat de Tir amb Arc de l'IPC autoritzades per l'IPC i incloses en el Calendari Oficial de l'IPC i/o el Calendari de Tir amb Arc de l'IPC. Molts dubtes salten de vegades a les persones que volen introduir-se en el tir amb arc. Dubtes sobre la seva capacitat, la dificultat que comporta aquest esport o la por per desconeixement. Ja sigui per problemes congènits com per l'esdeveniment d'un accident inesperat, les deficiències físiques marquen el rumb de les nostres vides d'una manera molt pronunciada, no obstant això, per als esportistes discapacitats és a més una prova fefaent de la capacitat de superació i adaptació del ser humà. Saber competir brillantment en persones amb tot tipus de lesions i amputacions demostra que pot ser, que el Tir amb Arc és accessible a tots, no cal tenir por. Les puntuacions obtingudes en els grans esdeveniments internacionals Jocs Paraolímpicos, Campionats del Món i els rècord arribats bé poden valer per a fer ombra a molts arquers d'elit de la considerada categoria absoluta, -de fet, alguns competidors ARW1 així ho han demostrat, com és el cas de Jeffery Fabry, subcampió del prestigiós. Trofeu Internacional Les Vegas i actual campió del Món W1. Jeffery entrena 4 hores diàries llençant les seves fletxes subjectant la corda amb la boca per la amputacions del seu braç dret per sobre del colze. No hem d'oblidar que el Tir amb Arc és un esport ple de bones sensacions per a divertir-se, per a competir i amb tal fi, hi ha milers de persones practicant-lo, amb diferents discapacitats físiques i sense elles, persones que des de l'anonimat gaudeixen llançant fletxes amb i sense cap pretensió competitiva i és que aquest esport és per a tots, per a totes les edats i per a totes les condicions. Des d'aquí felicito a tots aquests esportistes per la seva capacitat de superació i disciplina de treball per tots els èxits que estan obtenint. Tots aprenem una mica d'ells.

II.- Arc de corrioles o Modern

II.I Història de l’arc de corrioles:
Està dissenyat per a reduir la força que l’arquer ha d'exercir al moment d'apuntar. La major potència l'arriba a aproximadament en la meitat del recorregut de tibat. A l'arribar al final del tibat, a causa del sistema de corrioles, la potència es redueix entre un 60% a 80%, segons el model de corriola, el que permet mantenir el tibat i apuntar major quantitat de temps de bon tros menor esforç. Aquesta característica permet utilitzar arcs de gran potència, el que els ha convertit en molt populars per a la caça. Contràriament als altres tipus d'arc, en els quals quan més llarg és el tibat major és la potència de l'arc, el compost sempre arriba a la mateixa potència màxima i a més, aquesta pot regular-se en mes o en menys en un ampli rang. Degut al fet que el sistema de corrioles imposa un topall al llarg de tibat, aquest es regula mitjançant diferents sistemes per a poder adaptar-lo al llarg de tibat del arquer. Els altres arcs tenen un llarg rang de tibat sent l'única variació que es produeix l'augment o disminució de la potència final, proporcional al major o menor llarg de tibat. Les millors marques de arcs composts són Hoyt PSE Mathewews i Bowtech. Julio Huato té un arquejo Hoyt Kobalt i un Hoyt Ultra Tech.
II.III Esquema de l’arc de corrioles:
Els arcs funcionen donant energia potencial elàstica que alberga les pales d’energia cinètica a la fletxa. En aquest procés, es perd energia que es dissipa a través d’histeresi elàstica, reduint el conjunt quan l’arc es disparat. De l’energia restant, es reparteix per les pales i la corda. Les fletxes mateixes es dissenyaven per optimitzar la concentració de la força, depenent de les seves aplicacions.
Entès què passa quan les politges en voltar recullen cable i comprimeixen les pales, i com interactuen les lleves de cable i de corda en tota l'obertura de l'arc, ens cal ara il•lustrar un model simple de tracció que ens permeti lligar l'element que falta per a poder elaborar un model complert per a l'arc compost.
Si suposem un comportament elàstic lineal a les pales, idèntic al d'una molla, la força exercida per aquestes serà proporcional a l'extensió de la seva compressió. Si K és el factor de proporcionalitat, aquesta llei s'expressa com :
Fp(a) = K × (Lc(a) + Lo)
on Lo és la compressió de les pales a repòs, i Lc(a) és la longitud en que es comprimeixen les pales després de rotar les politges un angle a tal com ja s'ha descrit en la primera part.
En la politja, en cada instant també, el moment donat pels cables haurà d'equilibrar-se amb el que dóna la corda :
Fp(a) × Bcable(a) = F(a) × Bcorda(a)
amb F(a) la força que condueix la corda per obrir l'arc en l'instant en que la politja ha voltat un angle a, Fp(a) la força exercida per la pala que conté la politja, Bcable(a) i Bcorda(a) els braços respectius de palanca en la politja.
De la força conduïda per la corda a la politja, la contribució de l'arquer, tal com hem vist en el tercer capítol, és només la component horitzontal Fx. que ve donada per :
Fx(a) = F(a) × Sin(b)
on b és l'angle de la corda respecte la vertical en cada instant. La força que mesura la bàscula en obrir l'arc serà el doble d'això doncs cada politja contribuirà igualment :
Ft(a) = 2 × F(a) × Sin(b)
D'aquí que el gràfic força-tracció en funció de l'angle rotat per les politges, pugui obtenir-se de :
Ft(a) = 2 × Sin(b) × K × (Lc(a) + Lo) × Bcable(a) / Bcorda(a)
Aquesta funció és general i aplicable a qualsevol arc de politges. La geometria de les canaladures de cable i corda ens donarà la forma exacte de les funcions de compressió de pales Lc(a), i de les lleves Bcable(a) i Bcorda(a). El gràfic de (10) correspon al típic d'un arc de politges però apareix deformat pel fet que en abisses hi tenim l'angle de rotació de la politja en comptes de la longitud d'obertura.
Així l'arc de politges queda complertament explicat per un element elàstic lineal (o gaire bé) que són les pales. Un sistema de compressió d'aquest element elàstic, que ve explicat amb la rotació de la politja per la forma de recollir el cable. Una corda quina única funció és la de fer voltar les politges fins arribar a l'anclatge. I un sistema de lleves amb un sincronisme tal que quan la de corda creix, la de cable disminueix, fins a portar a la vall.
La modificació de la geometria de la politja portarà a variar la corba força-tracció de l'arc. En particular a l'augmentar l'excentricitat de la politja, és a dir la distància entre eix de rotació i eix geomètric, augmentarem la reducció o 'let-off' a la vall. Si variem la forma de la politja de cable, variarem l'evolució de flexió de les pales, i per tant l'aparença de la corba força-tracció, fent que amb idèntic recorregut de tracció i amb la mateixa força de pic s'acumuli més o menys energia.
Col•lisions
Dos objectes que s’aproximen un a l’altre i xoquen fortament durant un temps.
Les úniques forces importants que actuen son les forces d’interacció.
El temps de col•lisió es tan petit que el seu desplaçament dels objectes durant el xoc pot depreciar-les.
Quan la energia cinètica total dels dos objectes es la mateixa després del xoc que abans, es diu que es un xoc elàstic.
Col•lisions elàstiques en una dimensió
Les energies cinètiques inicial i final son iguals.
En les col•lisions elàstiques, el mòdul de la velocitat de retrocés es igual a la velocitat d’aproximació.
Col•lisions elàstiques en tres dimensions
La figura mostra una col•lisió no frontal entre un objecte de massa que es mou amb velocitat paral•lelament al eix cap a un objecte de massa que es troba inicialment en repòs en l’origen. La distància entre els centres mesures perpendicularment a la direcció de v es denomina paràmetre d’impacte. Després del xoc, l’objecte s’allunya amb velocitat formant un angle amb la velocitat inicial i l’objecte es mou amb velocitat formant un angle.
Càlcul del moment d’inèrcia
Mesura de resistència d’un objecte a experimentar canvis en el moviment de rotació respecte l’eix. El moment d’inèrcia depèn de la distribució de la massa dins l’objecte respecte a l’eix de rotació. Quant mes lluny està la massa de l’eix, major es el moment d’inèrcia.
Per calcular el moment d’inèrcia en sistemes continus en un objecte consisteix en un contiu d’elements de massa molt petits.
Potencia
Quan fem girar un objecte realitzem treball sobre ell, incrementant la energia cinètica. Un a força que actua sobre un objecte en rotació. Quan l’objecte gira un angle, el punt d’aplicació de la força recorre una distància i la força realitza un treball.
Equilibri elàstic y elasticitat
-Condicions:
La força que actuï sobre un cos sigui nul•la respecte a qualsevol punt P.
Si hi ha rotacions al voltant del cos, no està en equilibri.
-Centre de gravetat:
El moviment gravitatori net respecte a qualsevol punt es calcula com si tot el pes el cos W estigués actuant en un únic punt, el centre de gravetat.
-Equilibri elàstic en un sistema accelerat:
Sistema de referència que està accelerat respecte a un sistema de referència inercial. Si considerem un objecte en repòs en un sistema de referència accelerat, la força restant no es zero. Per que l’objecte es trobi en repòs respecte a un sistema accelerat te que tenir la mateixa acceleració que el sistema. Les dos condicions per que un sistema es trobi en equilibri elàstic en un sistema de referència accelerat són:
1.On la acceleració del centre de masses, que es l’acceleració del sistema de referència.
2.La suma dels dos moments respecte al centre de masses te que ser zero.
-Tensió i deformació:
Si un objecte sòlid està sotmès a forces que tendeixen a allargar-lo, tallar-lo o comprimir-lo, la forma del objecte variarà. Si l’objecte recupera la seva forma original després de suprimir les forces, l’objecte és elàstic. La major part dels cossos tenen un comportament elàstic al veure’s sotmesos a la acció de forces, sense que no superin un valor màxim de límit elàstic. Si les forces són massa grans, l’objecte no recupera la seva forma original, sinó que es deforma permanentment.
1 - El diagrama força - tracció
El diagrama força-tracció d'un arc ens explica com varia la força de tracció en anar-los obrint, i la quantitat d'energia que aquest ha emmagatzemat per a començar a ésser transmesa a la fletxa a partir de l'acte de la deixada. El diagrama el realitzarem enregistrant la força de tracció a intervals de ½ o 1 polzada, que llegirem en lliures de la bàscula connectada a l'arc, que estarà fermament subjecte a un suport inamovible.
En el diagrama hi distingirem cinc zones que ens explicaran, cadascuna d'elles, un tret important del comportament de l'arc :
Tram d'ascens : Generalment un tram lineal, és a dir que augmenta un nombre fixa de lliures per cada polzada de tracció. La part important d'aquest tram ens la dóna la seva pendent. En cams o politges extremes serà molt forta, mentre que en politges rodones tendirà a ser més suau. Aquesta pendent ens explica el que costa a començar a obrir l'arc.
Tram de cúspide : Acabat el tram en el que quan més tibem més ens costa d'obrir, arribem a la força de pic, que és la màxima que ens trobarem, i que correspon al nominal de l'arc. En cams o politges extremes és un tram pla que es desplega unes quantes polzades. En politges rodones en canvi aquest tram no arriba a fer-se pla, presenta poca extensió, i té més aviat la forma d'un barret. D'aquest tram en podríem dir també d'acumulació d'energia ja que és on rendeix realment la tracció. Quan més ample sigui major serà l'energia potencial acumulada que després es podrà transferir a la fletxa.
Tram de desmultiplicació : Tot seguit a mida que anem obrint la força de tracció va disminuint. Sovint d'una forma lineal, com en el tram d'arcens, i sovint també d'un pendent igual en magnitud però amb signe negatiu. És a dir si en el tram d'ascens per cada polzada havíem de tibar, per exemple, quatre lliures extra (pendent de 4 lliures/polzada), en aquest tram per haurem de tibar-ne quatre de menys per cada polzada recorreguda (pendent de -4 lliures/polzada). L'extensió d'aquest tram és sempre menor que la del tram d'ascens.
Tram de vall : És el tram que conté el punt de força mínima, i presenta formes i extensions variadíssimes en funció del tipus de politja de que es tracti. La tendència actual sembla la de fer aquest tram el més curt i definit possible.
Tram de mur : És amb el que topem després de la vall, una sobtada i forta pendent amb molt poca extensió practicable.
Cal notar que la tracció es comença en la posició de repòs de l'arc i s'acaba a la posició de màxima obertura de l'arquer. Si incidim en aquesta distància també ho farem sobre l'energia acumulada en l'arc al final. D'aquí que els arcs que pretenen la màxima acumulació d'energia no només presentin cams extremes, sinó també cossos reflexes amb poc fismeller, i per tant amb molt recorregut de tracció per a una mateixa obertura.
En la figura 1 podem apreciar el diagrama força-tracció per a dos arcs amb la mateixa obertura, la mateixa força de pic, i idèntic let-off. El traç en negre correspon a una politja rodona convencional, mentre que el roig mostra el comportament d'una cam extrema amb un tram d'ascens molt sobtat i un tram d'acumulació molt ample. El traç roig també comença abans que el negre indicant que el fismeller del primer arc és menor que el del segon.

2 - L'energia potencial elàstica emmagatzemada
La superfície sota la corba, entre el punt de repòs i el d'obertura màxima ens dóna l’energia acumulada en l'arc, o el que és el mateix el treball realitzat, W, per a obrir-lo. Així de la figura 1 queda clar que si bé ambdós arcs presenten la mateixa força de pic, i la mateixa obertura, l'energia acumulada és molt major per la cam que no pas per la politja rodona.
Si es coneix, o pot determinar-se, l'expressió analítica de la corba força-tracció obtindrem el valor d'energia acumulada a l'integrar aquesta funció entre el punt de repòs i l'obertura de l'arc :
(I)
Habitualment però s'usa l'aproximació numèrica de Simpson :
(II)
que en el cas d'haver tabulat la força de tracció a intervals d'una polzada, simplifica a :
(III)
havent tingut en compte que F1= 0, és la lectura de la força de tracció a la posició de repòs.
És usual expressar el valor d'energia emmagatzemada en lliures×peu, de manera que dividirem el valor obtingut en lliures×polzada entre 12 per a la conversió.
No tot el treball, W, que hem realitzat en obrir l'arc podrà transformar-se en energia cinètica de la fletxa disparada. Per una banda tant al obrir com al tancar l'arc, es produeix una dissipació per fregament entre les parts, és a dir els cables entre ells, els cables amb el separa-cables, les politges amb els eixos, els eixos amb les pales, etc. Per altre banda l'energia potencial elàstica està emmagatzemada en les fibres de les pales. Aquestes reben l'energia d'una forma pausada i ordenada en obrir l'arc, però l'alliberen molt ràpida i sobtadament en l'acte molt més violent de la deixada. Tot i que l'energia acumulada és alliberada, aquesta no ho és sincronitzadament ni en el temps, ni en la direcció exacte en que cada fibra treballa causant una dissipació d'una fracció addicional del treball realitzat en obrir l'arc. El conjunt dels dos fenòmens és conegut com a histeresi, H, i es manifesta en el gràfic força-tracció per una corba de retorn més baixa que no pas la primera :
1 - El diagrama força - tracció
El diagrama força-tracció d'un arc ens explica com varia la força de tracció en anar-los obrint, i la quantitat d'energia que aquest ha emmagatzemat per a començar a ésser transmesa a la fletxa a partir de l'acte de la deixada. El diagrama el realitzarem enregistrant la força de tracció a intervals de ½ o 1 polzada, que llegirem en lliures de la bàscula connectada a l'arc, que estarà fermament subjecte a un suport inamovible.
En el diagrama hi distingirem cinc zones que ens explicaran, cadascuna d'elles, un tret important del comportament de l'arc :
Tram d'ascens : Generalment un tram lineal, és a dir que augmenta un nombre fixa de lliures per cada polzada de tracció. La part important d'aquest tram ens la dóna la seva pendent. En cams o politges extremes serà molt forta, mentre que en politges rodones tendirà a ser més suau. Aquesta pendent ens explica el que costa a començar a obrir l'arc.
Tram de cúspide : Acabat el tram en el que quan més tibem més ens costa d'obrir, arribem a la força de pic, que és la màxima que ens trobarem, i que correspon al nominal de l'arc. En cams o politges extremes és un tram pla que es desplega unes quantes polzades. En politges rodones en canvi aquest tram no arriba a fer-se pla, presenta poca extensió, i té més aviat la forma d'un barret. D'aquest tram en podríem dir també d'acumulació d'energia ja que és on rendeix realment la tracció. Quan més ample sigui major serà l'energia potencial acumulada que després es podrà transferir a la fletxa.
Tram de desmultiplicació : Tot seguit a mida que anem obrint la força de tracció va disminuint. Sovint d'una forma lineal, com en el tram d'arcens, i sovint també d'un pendent igual en magnitud però amb signe negatiu. És a dir si en el tram d'ascens per cada polzada havíem de tibar, per exemple, quatre lliures extra (pendent de 4 lliures/polzada), en aquest tram per haurem de tibar-ne quatre de menys per cada polzada recorreguda (pendent de -4 lliures/polzada). L'extensió d'aquest tram és sempre menor que la del tram d'ascens.
Tram de vall : És el tram que conté el punt de força mínima, i presenta formes i extensions variadíssimes en funció del tipus de politja de que es tracti. La tendència actual sembla la de fer aquest tram el més curt i definit possible.
Tram de mur : És amb el que topem després de la vall, una sobtada i forta pendent amb molt poca extensió practicable.

Figura 1
Cal notar que la tracció es comença en la posició de repòs de l'arc i s'acaba a la posició de màxima obertura de l'arquer. Si incidim en aquesta distància també ho farem sobre l'energia acumulada en l'arc al final. D'aquí que els arcs que pretenen la màxima acumulació d'energia no només presentin cams extremes, sinó també cossos reflexes amb poc fismeller, i per tant amb molt recorregut de tracció per a una mateixa obertura.
En la figura 1 podem apreciar el diagrama força-tracció per a dos arcs amb la mateixa obertura, la mateixa força de pic, i idèntic let-off. El traç en negre correspon a una politja rodona convencional, mentre que el roig mostra el comportament d'una cam extrema amb un tram d'ascens molt sobtat i un tram d'acumulació molt ample. El traç roig també comença abans que el negre indicant que el fismeller del primer arc és menor que el del segon.

2 - L'energia potencial elàstica emmagatzemada
La superfície sota la corba, entre el punt de repòs i el d'obertura màxima ens dóna l’energia acumulada en l'arc, o el que és el mateix el treball realitzat, W, per a obrir-lo. Així de la figura 1 queda clar que si bé ambdós arcs presenten la mateixa força de pic, i la mateixa obertura, l'energia acumulada és molt major per la cam que no pas per la politja rodona.

Figura 2
Si es coneix, o pot determinar-se, l'expressió analítica de la corba força-tracció obtindrem el valor d'energia acumulada a l'integrar aquesta funció entre el punt de repòs i l'obertura de l'arc :
(I)
Habitualment però s'usa l'aproximació numèrica de Simpson :
(II)
que en el cas d'haver tabulat la força de tracció a intervals d'una polzada, simplifica a :
(III)
havent tingut en compte que F1= 0, és la lectura de la força de tracció a la posició de repòs.
És usual expressar el valor d'energia emmagatzemada en lliures×peu, de manera que dividirem el valor obtingut en lliures×polzada entre 12 per a la conversió.
No tot el treball, W, que hem realitzat en obrir l'arc podrà transformar-se en energia cinètica de la fletxa disparada. Per una banda tant al obrir com al tancar l'arc, es produeix una dissipació per fregament entre les parts, és a dir els cables entre ells, els cables amb el separa-cables, les politges amb els eixos, els eixos amb les pales, etc. Per altre banda l'energia potencial elàstica està emmagatzemada en les fibres de les pales. Aquestes reben l'energia d'una forma pausada i ordenada en obrir l'arc, però l'alliberen molt ràpida i sobtadament en l'acte molt més violent de la deixada. Tot i que l'energia acumulada és alliberada, aquesta no ho és sincronitzadament ni en el temps, ni en la direcció exacte en que cada fibra treballa causant una dissipació d'una fracció addicional del treball realitzat en obrir l'arc. El conjunt dels dos fenòmens és conegut com a histeresi, H, i es manifesta en el gràfic força-tracció per una corba de retorn més baixa que no pas la primera :

Figura 3
Si enregistrem el gràfic força-tracció al tancar l'arc, cada punt d'aquesta corba estarà per sota del punt corresponent de la corba d'obertura. L'àrea sota aquesta corba ens donarà l'energia potencial elàstica emmagatzemada, Epe, en l'arc. El treball realitzat en obrir-lo, W, menys la histeresi, H. Segons la velocitat a que es tanqui l'arc obtindrem valors d'histeresi lleugerament diferents. Caldrà fer-ho el més ràpidament que sigui practicable. Ara bé l'enregistrament en aquestes condicions només serà possible si es disposa d'un equip automàtic.
Una simplificació habitual, sinó es disposa d'enregistrador automàtic, és estimar la histeresi de la relació entre forces de pic :
H = (1 - Fpic tancar / Fpic obrir) × W (IV)
i per tant la Epe com :
Epe = (Fpic tancar / Fpic obrir) × W (V)

3 - Energia cinètica adquirida per la fletxa
Mesurarem la velocitat de la fletxa, en fps (peus per segon), a la sortida de l'arc diverses vegades, i prendrem v com el promig dels valors obtinguts. Si p és el pes de la fletxa en grains, calcularem l'energia cinètica adquirida per la fletxa, Ec, en lliures×peu, com :
Ec = p × v2 / 450800 (VI)
on el factor 450800 té en compte la constant ½, l'acceleració de la gravetat de 32.2 ft/s2 que ens permet convertir pes en massa, i l'equivalència entre una lliura i 7000 grains.

4 - El rendiment de l'arc
El rendiment global, Rg, de l'arc ens vindrà donat per la relació entre l'energia cinètica adquirida per la fletxa a la sortida, i el treball necessari per a obrir-lo :
Rg = Ec / W (VII)
on Ec l'obtindrem de (VI), i W de (I), (II) o (III) segons el cas. Aquest rendiment expressa la fracció d'energia gastada en obrir l'arc que es converteix efectivament en propulsió de la fletxa.
És més comú donar el rendiment com rendiment respecte a l'energia potencial emmagatzemada, Rpe, separant així els efectes de fregament i d'histeresi del propi rendiment :
Rpe = Ec / Epe (VIII)
on Epe s'haurà obtingut de (V) o del còmput de l'àrea sota la corba força-tracció de retorn en tancar l'arc ràpidament. Aquest rendiment expressa la fracció d'energia emmagatzemada en l'arc que és recuperable, que es transforma en energia cinètica de la fletxa.
Els valors típics de Rg per a arcs de politges actuals van del 65% al 75%, mentre que els valors típics de Rpe van del 75% al 85%.

5 - El concepte de pes virtual
Si l'energia potencial emmagatzemada recuperable no es transforma tota en energia cinètica de la fletxa, on va a parar la resta ?
Cal notar que en l'instant de la deixada comença a moure's tot el sistema : fletxa, corda, cables, patí del separa-cables, politges i pales. En acabar-se de tancar l'arc només la fletxa surt propulsada, i l'energia cinètica que havien adquirit totes les parts mòbils de l'arc haurà de dissipar-se d'una o altra forma (vibracions, i calor en darrer terme).
El pes virtual es relaciona amb aquesta energia cinètica dissipada per l'arc. Se suposa un altre cos que surti a la mateixa velocitat que la fletxa per acabar de compensar l'energia potencial elàstica emmagatzemada, i es determina el pes d'aquest cos hipotètic :
Epe = Ec + Edis = (p × v2 + pv × v2) / 450800 (IX)
d'on :
pv = (Epe - Ec) × 450800 / v2 (X)
en grains. O en funció del rendiment Rpe de l'arc :
pv = p × ( 1 - Rpe ) / Rpe (XI)
Quan més gran resulti aquest pes virtual més baix serà el rendiment de l'arc. El concepte és purament teòric, però ens permet determinar a quina velocitat sortiria propulsada una fletxa d'un altre pes diferent al mesurat, considerant que la massa virtual per a la que l'arc dissipa energia és independent de la massa de la fletxa disparada. Un cop conegudes la Epe i el pv, es pot determinar la velocitat de sortida d'una fletxa arbitrària de pes p, com :
v2(p) = ( 450800 × Epe ) / ( pv + p ) (XII)
si no ens allunyem molt del pes pel que s'ha mesurat la Ec, l'aproximació és notablement bona.

6 - Pes de fletxa i energia dissipada : El límit IBO
Les equacions (XI) i (XII) impliquen que el rendiment de l'arc serà també funció del pes de la fletxa :
Rpe(p) = p / ( pv + p ) (XIII)
quant major sigui el pes de la fletxa disparada, major serà la fracció d'energia potencial elàstica emmagatzemada que es convertirà en energia cinètica de la fletxa, i menor la que es dissiparà en l'arc. Això no vol pas dir que quan major sigui el pes major serà la velocitat de la fletxa, sinó que aprofitarem millor el treball fet en obrir l'arc, i que aquest patirà menys. Quan en canvi anem a fletxes molt lleugeres per obtenir velocitats el més altes possible, el rendiment de l'arc baixa, i aquest haurà de dissipar una major fracció de l'energia emmagatzemada cada vegada que es dispari, amb els consegüents problemes de vibracions i de cops de retorn, que fins i tot el braç de l'arquer haurà de patir.
Un arc amb un pes virtual típic de 120 grains, presentarà un rendiment Rpe del 71% amb una fletxa de 300 grains, i del 82% amb una fletxa de 540 grains. Els rendiments baixos són considerats perillosos per a la vida de l'arc. És per això que la IBO va imposar un límit inferior al pes de la fletxa de 50 grains per lliura de força de pic de l'arc.
7 - La necessitat d'una norma
Tradicionalment la velocitat de sortida de la fletxa d'un arc ha estat un argument de venda important per a fabricants i distribuïdors. Més que no pas el rendiment, que hauria de ser el primordial. Aquest fet va obligar en el seu moment als fabricants a posar-se d'acord sobre com i en quines condicions mesurar aquesta velocitat per tal que els valors que es donessin fossin comprensibles i comparables. D'aquí va néixer la norma ASTM F1544-94, més coneguda com a Test AMO, que es presenta tot seguit.
8 - El test AMO
El test AMO segueix la norma F1544-94 (actualitzada en la F1544-99) de l' American Society for Testing and Materials, coneguda per l'acrònim ASTM, i és responsabilitat del subcomitè F08.16 sobre Material d'Arqueria, que pertany al Comitè F08 sobre Equipament Esportiu de la mateixa ASTM. La darrera versió de la norma fou aprovada el novembre de 1999, i publicada el febrer de 2000.
Segons s'encarrega d'aclarir la norma en el seu punt primer :
• L'especificació cobreix la tècnica del test per a la determinació d'un índex de velocitat d'un arc.
• Aquesta especificació donarà una certificació de prestacions; és a dir, la velocitat a la que un arc donat llençarà una fletxa d'un pes específic sota condicions estàndard.
• Aquesta especificació no està destinada a donar cap avaluació estructural o d'enginyeria de l'arc, que pugui determinar el grau d'adequació a l’ús a que està destinat, seguretat de funcionament, o qualsevol altre atribut que no sigui el ja mencionat.
per tant ens dóna una velocitat de fletxa en unes condicions estàndard i res més.
Definicions :
Obertura AMO : la distància a la complerta obertura de l'arquer mesurada des del punt d'enfletxat en la corda, a una línea vertical a traves del punt de pivot de l'empunyadura de l'arc més 1 ¾ polzades (44mm).
Obertura a punt de pressió : la distància a la complerta obertura de l'arquer mesurada des del punt d'enfletxat en la corda, a una línea vertical a traves del punt de pivot de l'empunyadura de l'arc.
Corba tracció - força : el gràfic generat al enregistrar la força de tracció d'un arc a intervals d'una polzada o menys, des de la posició de repòs, a traves de la potència de l'arc i fins al centre de la vall (si n'hi ha), per tal de revelar les característiques d'emmagatzemament d'energia de l'arc.
Índex de velocitat : la velocitat inicial d'una fletxa de 540 grains (34.99 grams) disparada per un arc disposat a una força de pic de 60 lliures i a una obertura AMO de 30 polzades. (La F1544-99 dóna també un altre índex de velocitat per a una fletxa de 360 grains, tirada en les mateixes condicions.)
Màquina de tirar : un instrument, equipat de disparador mecànic, que assegura un arc i dispara una fletxa per a obtenir resultats altament repetitius per a diversos propòsits de prova.
Energia emmagatzemada : l'energia necessària per a obrir l'arc des de la seva posició de repòs fins a obertura total, usualment expressada en lliures×peu.
El test es composa dels següents passos :
1 - S'ajusta la força de pic de l'arc a 60 ± 1 lliures, i se situa la vall a 30 ± ¾ polzades AMO (o 28¼ ± ¾ polzades des del punt de pressió). Tot seguit es mesura i s'enregistra la força de tracció a increments d'una polzada (com a màxim) des de la posició de repòs fins a les 30 polzades d'obertura AMO. D'aquesta corba se’n determina la força de pic, i la força necessària per mantenir l'arc obert a l'obertura estàndard de 30 polzades AMO.
2 - Se selecciona una fletxa amb el tub, material, duresa i talla que correspongui a la força de pic estàndard, i se li ajusta el pes a 540±0.5 grains. La fletxa no cal que estigui emplomada.
3 - Se situa l'arc a la màquina de tirar amb un disparador mecànic. Es disposa l'obertura de la màquina a 30±1/16 polzades AMO. I se situa el primer sensor del cronògraf que ha de mesurar la velocitat de la fletxa a 36 polzades del punt de pivot de l'empunyadura de l'arc.
4 - Es mesuren en el cronògraf un mínim de cinc tirs, emprant la fletxa de prova estàndard, per a obtenir un promig de velocitat satisfactori. Els valors de velocitat de tots els tirs hauran d'estar compresos dins un marge de ±2 ft/s.
5 - En arcs on la força de pic (potència) no sigui ben ajustable, la mesurada en la prova, Fpic, pot resultar diferent de l'estàndard de 60 lb, en aquest cas caldrà corregir la velocitat promig obtinguda del cronògraf com :
Vcor = V × 60 / Fpic


Com a conclusió el test AMO es limita a donar un 'índex de velocitat' en unes condicions estàndard. No hi ha cap mesura de rendiment, ni d'altres prestacions.
La revisió F1544-99 dóna dos 'índex de velocitat', un com ara per a una fletxa de 540 grains, i un altre per a una fletxa de 360 grains (més adequada al material emprat actualment), sota les mateixes condicions.
La correcció de velocitat quan la força de pic no és de 60 lb, en la ASTM F1544-99, és la següent :

on Ftest és la força de pic realment emprada en el test.
El poder disposar de les velocitats per a dos pesos de fletxa diferent donarà millors pistes sobre la capacitat de l'arc, i ens permetrà entre altres coses estimar la massa virtual, l'energia potencial elàstica emmagatzemada, i el rendiment per a cada pes de fletxa que correspon a l'arc estudiat. (Vegeu els apartats 5 i 6 d'aquest treball per les equacions relacionades.)

I- Arqueria Tradicional

I.I- Història dels arcs tradicionals

Aviat, al segle 12: el Longbow va ser desenvolupat l'arc utilitzat pels gal·lesos contra els Anglesos. Durant les nombroses renilles amb els Gales, los Anglesos havien estat testimonis del poder i eficàcia d'aquesta arma. Per això en 1252, el Longbow va ser acceptat com a arma de guerra oficial en els exèrcits Anglesos.
En 1282, Eduard I va adoptar aquest arc en veure la destresa dels arquers Gal·les, que després lluitaren per ells formant part de les seves forces de arqueria. I és així com en les guerres contra Escòcia (1331-1333) Eduard III va usar el Longbow. A la batalla de Halidon Hill (18 de Juliol de 1333), va ser l'arma determinant en la victòria Anglesa.
Entre 1337-1453 la guerra dels cent anys que va enfrontar Anglaterra i França, els arquers Anglesos i Gal·les, van ser la part més nombrosa dels exèrcits Anglesos, amb una mitjana de presència numèrica de 3:1, a
favor els homes del longbow.
En 1346, a la batalla de Crecy, 1356 Poitiers i 1411, a Agincourt, els arquers van ser decisius en els triomfs de les armes Angleses. Declinació del Longbow com a arma de guerra.
En general, la declinació de l'arc Anglès venir de la mà amb l'aparició de l'arma de foc i de l'artilleria. És així com en algunes batalles amb els Francesos i altres amb els Espanyols, els Anglesos són derrotats i els seus arquers sobrepassats per armes i tàctiques més efectives. El 1450 a la batalla de Formigny: 4.000 Francesos, inclosos alguns ben instruïts artillers, derroten més de 7.000 Anglesos sent la majoria d'ells arquers. En 1452, a la batalla de Castignon les forces Franceses aniquilar a 6000
Anglesos amb trets de canó.
Posteriorment, l'any 1500, sobrevé el cop de gràcia contra el Longbow: s'introdueix el Mosquet. En tot cas, la demora en la càrrega i el xut, permetia a moltes fletxes caure sobre les tropes enemigues i fins i tot, sobre els mateixos Mosqueters. Després, al 1588 i davant la impossibilitat de sostenir davant el projectil impulsat per pólvora, el Longbow anglès és reemplaçat per l'arma de foc durant la guerra amb Espanya (Armada Reial).
Finalment, l'any 1595, els exèrcits Anglesos prenen la decisió de desfer-se d'aquelles divisions d'infanteria especialitzades en l'ús de l'arc que tants triomfs i fama li havia atorgat, durant segles, els exèrcits Anglesos.
La corona retira el longbow dels seus exèrcits.

I.II- El Longbow

El Longbow anglès, més que qualsevol altra arma contemporània, va ser responsable d'un notable canvi en les tàctiques i resultats de grans batalles, esdevingudes en l'Edat Mitjana. Amb aquesta influència, l'arc anglès, va convertir a Anglaterra en una potència bèl·lica durant els segles 14 i 15. Els exèrcits Anglesos es van transformar en les més temudes unitats a Europa, amb sòlids arguments per a això. Gairebé totes les batalles que es van lliurar en aquells anys, van ser guanyades per l'ús del Longbow. Amb el desplegament intel·ligent de grans masses d'arquers dels exèrcits Anglesos, moltes vegades en inferioritat numèrica, van donar volta a les batalles curullant el cel amb milers de fletxes disparades
Pels yeomans des de els seus poderosos longbows.
Era tant el poder d'aquest arc fet Tejo, que estudis contemporanis han comprovat que a curta distància, una fletxa disparada per un Longbow, podia penetrar 4 polzades en el tronc d'un Roure. És així, com el cavaller en la seva armadura, alguna vegada considerat, el poder en els camps de batalla, podia ser derrivat a distància de 200 metres per una simple fletxa provinent d’un poderós longbow anglès.
Actualment, una fletxa de 700-800 grains pot penetrar 9 cm de Roure a curta distància i 2.5 cm a 200 metres. En tirs de llarga distància, fins a 200 metres, la fletxa pot travessar l'armadura i a 100 metres fins i tot les més dures.
Els Yeomans
Els arquers començaven la seva pràctica a primerenca edat, per tradició als 7 anys d'edat. La pràctica del tir a gran distància era primordial i obligatori.
Se realitzaven tornejos locals regularment, i els millors eren elegits per tasques militars. Així escollits, aquests homes eren el millor del millor, i un soldat prodigiós en el xut de les seves Longbows, constituint unitats d'infanteria d'elit, que coneixien molt bé el seu ofici. La mitjana dels arquers militars Anglesos, podia disparar entre 12 a 15 fletxes per minut i donar en un blanc de les dimensions d'un home, a 200 metres de distància. La màxima distància de xut arribava als 400 metres de distància. Cap d'aquests homes del Longbow podia ni tan sols considerar expert si no podia disparar almenys deu fletxes en un minut. Un minut per donar en un blanc humà a aquestes distàncies és sorprenent. Pràctiques modernes han cronometrar això el que ha permès entendre aquest ritme de tir. No era omplir l'aire de fletxes, sinó calcular l'angle de tir per donar en un blanc determinat. Quan es volien tirs a distància per a copar blancs massius, indubtablement que tot consistia en omplir l'aire de fletxes que podien ser disparades en molt major nombre per minut.


I.III- Recorbat

L’arc recorbat és un arc petit, casi o molt poc flexible, que gràcies a les seves pales (que produeix un efecte de palanca) la fletxa surt amb més inèrcia i estabilitat.
L’arc recorbat és un arc que es tensa amb major facilitat, la qual cosa augmenta la estabilitat de la fletxa, i òbviament amb un espai més reduït (no com el longbow).
A més, augmenta la velocitat de sortida de la fletxa ( augment del rendiment).
Actualment poden trobar dos tipus de recorbats: destinats al tir de precisió o per la caça, desmuntables (takedown) o de una peça (monoblock), de fusta, de metall o sintètics etc.
Els recorbats són més curts que els altres, entre el 1,50 i 1,60 m i de major potència que, per exemple, els de tir olímpic i precisió.
Al disposar d’un cos més robust cap pa possibilitat d’afegir una sèrie d’ajudes per la caça i el tir com; punts de mira, estabilitzadors, carcàs, reposa-fletxes...

Hi ha qui pensa que els recorbats d’una peça són els més elegants, estem d’acord, però també ho estem amb els qui diuen que els desmuntables són més pràctics a l’hora de transportar-los i de canviar una pala trencada o les dues per canviar de potència.

martes, 3 de marzo de 2009